dimecres, 24 d’octubre del 2012

no se puede hacer más lento


Harry Houdini (1874-1926), escapista.
Pensa en els mags que apareixen en clubs nocturns; tots volen ser estimats, tots volen que pensin «Que graciós que és» en comptes de «Que hàbil, que misteriós que és». Aquesta és la malaltia de tot l'entreteniment: «Estima'm, abraça'm, acarona'm el cap». Nosaltres no volem això.
-Què voleu, doncs? Que us tinguin por?
-Que es meravellin. No és un acte d'egoisme. La gent necessita meravellar-se amb alguna cosa, i l'esperit del nostre temps consisteix, precisament, a impedir-l'hi. Però si es fan coses bones i meravelloses, hi haurà gent que pagarà per veure-ho. [...] El que oferim nosaltres és innocent, només una diversió que alimenta la part de l'esperit que està afamada. Però no funcionarà si permetem que els que ens han de sorprendre ens grapegin, ens tractin amb condescendència i ens acaronin.
Robertson Davies. El cinquè en joc. Traducció de Carles Miró. Libros del Asteroide, 2007. P. 287-288.
*  *  *  *
ESPAI RESERVAT PER A LA PUBLICITAT, aviso. 
La Companyia d'Arts Màgiques La Patilla, formada per Jordi Tanyà, Josep Boixeda i Pep Paré, concep la màgia, des de l'amateurisme, com a camí d'investigació i d'expressió artística que desdibuixi els límits entre poesia, teatre i màgia.
Un viatger arriba a una peculiar estació de tren on ningú ni res no és el que sembla. Les vies d'aquesta estació duen a la geografia de la desraó, de la màgia. El viatger descobrirà que els mags envegen els trapezistes perquè se'ls permet l'error, però ni als mags ni als llançadors de ganivets no els és permès de fallar. La màgia, de mica en mica, es manifesta com la ferida de la raó. En aquesta estació el viatge es fa sense pujar a cap tren, tot just esperant-lo. (Del programa de l'espectacle Viàtgia).



I als patilleros dec, entre moltes d'altres coses, un gran lema i un gran tipus.




5 comentaris:

  1. Encara estic flipant com un nen amb el video del mag. Ahir tot just vaig penjar un post on intentava dir que la lentitud ens permet entendre i la rapidesa ens confón, però la lentitud del mag demostra que vaig errat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Contenta que hagis flipat amb en Lavand, Lluís. Aquest sí que busca el perill de debò: lent i senzill. Oh.

      Voldria aprofitar per dir als clubaires que a la segona part de la trilogia de Deptford, Manticora, el protagonisme recau en el fill de l'Stauton, David, i que la cosa va, ja ho vaig anticipar l'altre dia, de "forever Jung". En la tercera entrega,El món del prodigis reprenem la història de la mà del mag Magnus Eisengrim,
      contractat per interpretar el paper protagonista d’una pel·lícula sobre un altre mag, el famós Jean Eugène Robert-Houdin (1805-1871) de qui un altre mag no menys famós, l’escapista Harry Houdini (1874-1926), va prendre part del cognom. En fi, que els amants de la màgia potàgia (Jaume LLimós, Jordi Tanyà, per citar-ne alguns) no us el podeu deixar perdre. Vosaltres mateixos.

      Elimina
  2. Acaro el saltador estratosfèric austríac amb el mag manc argentí i escullo ser un esguerrat.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Ídem, Girb.
      No me'n puc estar de deixar constància d'un parell de fragments:

      Haré un juego con sólo seis cartas...si sale bien no se precisa más...y en elegante desafío -no a ustedes, eh, no acostumbro- al implacable lente de la televisión y a mí mismo como artista, no hay nada más obnubilante que la verdad...

      A veces lo hago tan lento que hasta yo me confundo, señorita...mire, llego al autoasombro...

      Elimina
  3. No es pot fer més ràpid: adéu, again. Records al Lluís i al Girbén.

    ResponElimina